dimecres, 17 d’octubre del 2012

"Escacs"


Un tauler, de color verd. Dos contrincants, un blanc i un negre.
Els dos contrincants enfronten mirades. El capità Blanc ordena a la reina l’estratègia a seguir contra l’oponent. Totes les peces es col·loquen en la seva posició, perfectament designada. La reina dóna la senyal d’inici amb una veu potent, l’atac comença. Totes les peces reaccionen a l’uníson, movent-se en completa sincronia, com els engranatges d’un antic rellotge de corda. El rei avança travessant les línies de peons que li obren el pas i als ràpids alfils que neutralitzen al rival. Totes les peces defensen al rei, fins que en una petita obertura la reina rival derrota al rei. Les peces recuperen la seva posició per reprendre una nova estratègia, la reina anuncia els moviments ordenats pel capità i es torna a realitzar l’ofensiva, sense descans. Els peons a cada jugada sofreixen l’atac rival, són la "carn de canó que protegeix al rei.
Un petit peó pregunta “Perquè nosaltres ens sacrifiquem per protegir un rei, i en canvi, no rebem el mateix reconeixement que una torre?” La reina, respon al peó “Totes les peces que formem l’equip som importants, sense uns peons que aguantin al rival, per mi seria impossible cantar les tàctiques i moviments, per tant, impossible de coordinar l’atac o la defensa. Vosaltres obriu els forats perquè el rei pugui passar i bloquegeu als oponents més perillosos, per tant, sense posicions tant sacrificades, no hi hauria unió.”

MusashiCat

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Secrets


Ignífug sentiment.
Dolça sensació,
O dura prova.
Indiferència mortífera.
Amor?

Et miro de reüll, estàs rient. T'observo durant uns instants. Somric.

Sento gran admiració cap a la teva manera de ser, tant lliure, tant alegre, però l’observo des d’un raconet, un raconet on ningú em vegi. Penso en la felicitat que portes dins, sento que vius la vida sense cap preocupació, ets oberta, estàs disposada, tens empenta... En canvi jo estic en un raconet, ben amagadet, incapaç de fe res al respecte? 

De cop i volta, tu m’observes, amb el teu somriure tant característic, i el meu cor es fa petit. Sento una opressió al meu pit que envia un impuls, aparto ràpidament la mirada. Jo vull sortir d’aquest racó, vull viatjar al teu costat, vull estar amb tu. 

Algun dia podré estar amb tu?

Fins ara he estat cec, tu i jo som molt diferents. Ets una persona amb una gran generositat i amabilitat... Ets massa per mi, en sóc conscient, però el meu egoisme fa que et segueixi desitjant. D'aquesta manera queda demostrat que és impossible tot, la nostra gran diferència.

Un peix, que es mossega la cua.



MusashiCat