Un tauler, de color verd. Dos contrincants, un blanc i un negre.
Els dos contrincants enfronten mirades. El capità Blanc ordena a la reina l’estratègia a seguir contra l’oponent. Totes les peces es col·loquen en la seva posició, perfectament designada. La reina dóna la senyal d’inici amb una veu potent, l’atac comença. Totes les peces reaccionen a l’uníson, movent-se en completa sincronia, com els engranatges d’un antic rellotge de corda. El rei avança travessant les línies de peons que li obren el pas i als ràpids alfils que neutralitzen al rival. Totes les peces defensen al rei, fins que en una petita obertura la reina rival derrota al rei. Les peces recuperen la seva posició per reprendre una nova estratègia, la reina anuncia els moviments ordenats pel capità i es torna a realitzar l’ofensiva, sense descans. Els peons a cada jugada sofreixen l’atac rival, són la "carn de canó que protegeix al rei.
Un petit peó pregunta “Perquè nosaltres ens sacrifiquem per protegir un rei, i en canvi, no rebem el mateix reconeixement que una torre?” La reina, respon al peó “Totes les peces que formem l’equip som importants, sense uns peons que aguantin al rival, per mi seria impossible cantar les tàctiques i moviments, per tant, impossible de coordinar l’atac o la defensa. Vosaltres obriu els forats perquè el rei pugui passar i bloquegeu als oponents més perillosos, per tant, sense posicions tant sacrificades, no hi hauria unió.”
