Enemics

Em trobo en terreny inòspid aparentment tot sol, busco al meu voltant alguna espurna de vida, en la llunyania descobreixo a una noia encarcelada en una espècie de cabina de vidre. La seva mirada està perduda en la llunyania. Faig una passa endavant i observo una altre figura: és un encaputxat, m'està observant però no li distingeixo la cara, les ombres el cobreixen. De sobte enretira la seva cobertura i m'observa; sóc jo. El meu alter ego de cop i volta fa un somriure malèfic i se li il·luminen els ulls, de color de la sang. Aquest comença a mutar, el seu cos creix, les dents li sobresurten, la cara se li deforma. Em trobo davant d'una part de mi malèfica i retorçada, que m'impedeix avançar en el meu camí cap a "ella". Aleshores és quan m'en adono que només el puc vèncer utilitzant el meu coratge, haig d'enfrontar-me a tots els sentiments negatius per arribar al meu objectiu: La cabina de vidre on qui sap què m'espera allà, un gran fracàs al ésser ignorat, un fracàs al no poder accedir a l'interior de la cabina o una petita possibilitat de destruir la gàbia i volar junts.

MusashiCat