Inicialment la veia com un crit d'esperança, podré desfer el camí que considero erroni. Tinc la seguretat que les decisions que prenc, no són definitives, sempre puc "renunciar". Aquet era el punt de vista que tenia inicialment sense haver pensat gaire ni haver reflexionat.
Ara mateix no la veig de la mateixa manera, entenc la cançó com una ironia total. Veig fracassats, amors trencats o no correspostos. Fracassats que volen calmar el seu sofriment amb relacions buides, sense sentiment, però això no els omple. Finalment desesperats totalment busquen algun consol en algun lloc, alguna persona... Per acabar consolant-se al crit de "podré tornar enrrere". Una espècie d'ironia, de falsa esperança.
L'ultima estrofa crec que vol reflexar que el seu futur, un futur negre sense massa esperança. Però ells segueixen amb el seu crit particular, fent un acte de fe.
MusashiCat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada